focfollet - Network

Ja hi tornem a ser...

Ja hi tornem a ser...

Bé, és hora de reconèixer que no hi arribo, a una etimologia diària. Ja m'ho ensumava. M'ho prendré amb calma i quan en tingui...

Bé, és hora de reconèixer que no hi arribo, a una etimologia diària. Ja m'ho ensumava. M'ho prendré amb calma i quan en tingui una la publicaré. Em sap greu decebre-us. 😔

—I ara us parlaré de la teoria o model d'ones (Wellentheorie) en lingüística històrica. Ei, què feu que correu?RT...

—I ara us parlaré de la teoria o model d'ones (Wellentheorie) en lingüística històrica. Ei, què feu que correu?

RT @Renezzbro@twitter.com

¿Qué haríais en esta situación?

🐦🔗: https://twitter.com/Renezzbro/status/1482440840417001473

15) Ostatge.Per al fr. «otage» (s.v. «ôtage») es va dir que ve d'un llatí *obsitaticu (de *obsidaticu < OBSIDE(M), creuat amb...

15) Ostatge.

Per al fr. «otage» (s.v. «ôtage») es va dir que ve d'un llatí *obsitaticu (de *obsidaticu < OBSIDE(M), creuat amb HOSPITE(M)), però sembla més senzilla la relació directa amb HOSPITE(M) (> hoste), cf. fr. ant. «ostage» ’persona lliurada en penyora’ i ’allotjament’.

14) Bruixa.Es va proposar un origen llatí (*brosca ’granota’, de BRUSCUS, cf. romanès «broască») pel caràcter encantat dels...

14) Bruixa.

Es va proposar un origen llatí (*brosca ’granota’, de BRUSCUS, cf. romanès «broască») pel caràcter encantat dels batracis, però és més probable un ètim cèltic (potser de *bruxtia < *brixtā ’encanteri’, cf. irlandès antic «bricht» ’íd.’ o bretó antic «brith» ’màgia’.

13) Quer.Present avui en topònims (Cadaqués, Querbús, Querforadat, Queralt, Queralbs...). Ve d'un preromà *cariu, i fins aquí podem...

13) Quer.

Present avui en topònims (Cadaqués, Querbús, Querforadat, Queralt, Queralbs...). Ve d'un preromà *cariu, i fins aquí podem arribar. La relació amb el basc «harri» ’pedra’ no té trellat (apud Lakarra): la ròtica protobasca és [r] (no pas [ɾ]) i la inicial és *h- (*har).

12) Cancan.Aquest ball parisenc s'ha dit que ve de «canard» ’ànec’, per la forma de moure's d'aquests ocells. Al s XVI hi...

12) Cancan.

Aquest ball parisenc s'ha dit que ve de «canard» ’ànec’, per la forma de moure's d'aquests ocells. Al s XVI hi va haver un debat sobre la pronúncia de la ⟨qu⟩ llatina, [k] o [kʷ], de manera que «quamquam» ≈ «cancan»: de ’debat encès’ a ’espectacle escandalós’. 💃

Ei, genteta, aquí teniu un enfilallet amb recomanacions molt encertades de canals del YouTube on es parla de tota mena de llibres i altres...

Ei, genteta, aquí teniu un enfilallet amb recomanacions molt encertades de canals del YouTube on es parla de tota mena de llibres i altres herbes en la nostra llengua. 🤩

Gràcies, Sergi!

RT @sergipurcet@twitter.comHi ha molts creadors de continguts sobre lectures i llibres a youtube. Els canals en català, que n'hi ha,...

RT @sergipurcet@twitter.com

Hi ha molts creadors de continguts sobre lectures i llibres a youtube. Els canals en català, que n'hi ha, queden eclipsats per altres llengües. En aquest fil (ampliable) em proposo recopilar tots els que conec perquè els tingueu a l'abast. Espero que us sigui útil. #BookTubeCat👇

🐦🔗: https://twitter.com/sergipurcet/status/1480131519570137090

11) Ananàs.En diem més aviat així de la planta (del fruit, «pinya»), però és un terme molt estès.Diuen que els mercaders volien...

11) Ananàs.

En diem més aviat així de la planta (del fruit, «pinya»), però és un terme molt estès.

Diuen que els mercaders volien aprofitar les caixes on ja hi havia escrit «BANANAS», així que van ratllar la B i en va quedar «ANANAS».

És, però, un mot d'origen tupí: «nana(s)».

10) Cesària.L'adjectiu (≈ imperial) sí que ve de «Cèsar». La tècnica quirúrgica, molt probablement no: la llei CÆSĀREA ve de...

10) Cesària.

L'adjectiu (≈ imperial) sí que ve de «Cèsar». La tècnica quirúrgica, molt probablement no: la llei CÆSĀREA ve de CÆDERE ’tallar’ (calia cesària si perillava el nadó). Cèsar va fer prou deixant títols (cèsar, tsar, kàiser) i llocs (Saragossa, Kayseri, Sersell...).

La dada inútil del dia. ✌️Al Paraulògic català i al Berbaxerka basc hi ha termes («tuti» i «guztitz», resp.) per als mots...

La dada inútil del dia. ✌️

Al Paraulògic català i al Berbaxerka basc hi ha termes («tuti» i «guztitz», resp.) per als mots formats, com a mínim, amb totes les lletres.

Tots dos venen del mateix ètim: «tuti» < italià «tutti» < llatí *tut(t)i > basc «duzti» > «guzti» > «guztitz».

9) Cementiri/cementeri.Un altre cas de creuament, ara amb «ciment» (que ve de CÆMENTU(M), de *kaidmentom ’esbocinament’). El terme...

9) Cementiri/cementeri.

Un altre cas de creuament, ara amb «ciment» (que ve de CÆMENTU(M), de *kaidmentom ’esbocinament’). El terme que designa la necròpoli o el fossar ve de CŒMĒTĒRIU(M), del grec «κοιμητήριον» ’dormitori’ («κοιμάω» ’adormir’). Coses de l'etimologia popular!

8) Amazona.Els grecs creien que «Ἀμαζών» era un derivat de «ἀ-» ’no’ i «μαζός» ’pit’ (per la llegenda que diu...

8) Amazona.

Els grecs creien que «Ἀμαζών» era un derivat de «ἀ-» ’no’ i «μαζός» ’pit’ (per la llegenda que diu que se'n tallaven un per a lluitar millor), però és més probable que sigui un préstec irànic (*hamazan- ’guerrer’) o una formació pròpia (*n̥-mn̥gʷ-yō ’sense home’).

7) Sencer i sincer (’complet’ < ’mancat de falsedat’).Es diu que «sincer» i «sencer», del llatí SINCĒRU(M), volen dir en...

7) Sencer i sincer (’complet’ < ’mancat de falsedat’).

Es diu que «sincer» i «sencer», del llatí SINCĒRU(M), volen dir en origen ’sense cera’ (*sine cērā), com la bresca que es mostra tal com és. No, SINCĒRUS ve de *sem- ’un’ (cf. SIMPLEX > simple > ximple) i *ḱer- ’créixer’).

6) Cangur.Corre la brama que quan els anglesos van arribar a Austràlia i van demanar com en deien, de l'animal, els van respondre...

6) Cangur.

Corre la brama que quan els anglesos van arribar a Austràlia i van demanar com en deien, de l'animal, els van respondre alguna cosa com «no t'entenc» i els va sonar «kangaroo».

Sí, aquest és el terme anglès, però ve del guguyimidjir «gangurru» ’cangur gris oriental’.

RT @FocFollet@twitter.comLa dada inútil i reial del dia. ✌🏻👑Recuperem i ampliem un fil de l'any passat, ben desadet durant...

RT @FocFollet@twitter.com

La dada inútil i reial del dia. ✌🏻👑

Recuperem i ampliem un fil de l'any passat, ben desadet durant setmanes, en què parlarem dels Reis d'Orient, amb dades filològiques (i una mica faŀlològiques), potser interessants.

Acompanyeu-me en aquest petit gran viatge pel món dels mots.

🐦🔗: https://twitter.com/FocFollet/status/1213849857947033601

5) Esnob.És cert que ens ve de l'anglès «snob». Ara, que sigui un acrònim de «sine nōbilitāte» («s.nob.») ja són figues...

5) Esnob.

És cert que ens ve de l'anglès «snob». Ara, que sigui un acrònim de «sine nōbilitāte» («s.nob.») ja són figues d'un altre paner.
La realitat és que «snob» (s XVIII), d'origen incert, designava un sabater i, per tant, algú de baixa condició social (després amb ínfules).

Avui el Paraulògic ve carregadet de termes lingüístics. 🤤

Avui el Paraulògic ve carregadet de termes lingüístics. 🤤